El xiquet del pijama de ratlles

Bruno, un nen alemany de vuit anys durant el règim nazi en la Segona Guerra Mundial, ignorant de la tragèdia que envolta al seu temps, és fill d'un estricte comandant que acaba de ser assignat al seu nou lloc (com a Obersturmbannführer) en un camp de concentració. Bruno, que conviu amb la seva germana gran Gretel en un barri acomodat de Berlín, es veu llavors sobtadament obligat a mudar-se, traslladant-se a un lloc aïllat anomenat "Auchviz". [3] Bruno, molest per la situació, es desespera per no trobar cap amic amb qui jugar en la seva nova casa, més petita i amb menys terreny per explorar, una de les seves aficions. Des de la seva finestra es pot veure, a l'altre costat de la carretera, un grup de cases després d'una tanca i molta gent vestida amb pijames de ratlles. Tots els que s'hi troben són jueus confinats al camp de concentració d'Auschwitz. Bruno, en la seva innocència, dóna per descomptat que són grangers.

El temps passa a la nova casa. Els pares de Bruno recorren als serveis d'un tutor, el professor Hr. Liszt, per ocupar-se de l'ensenyament escolar de Bruno i Gretel, però Bruno no triga a considerar al nou tutor com "el professor més avorrit que hi pugui haver mai", ja que només ensenya Geografia i Història en lloc d'Arts, la seva assignatura favorita. Bruno es pregunta què estaria passant a "Auchviz" i per què la gent va sempre vestida amb un pijama ratllat. Mentrestant Gretel assimila els ensenyaments del professor i l'ideari del partit nazi.

Bruno realment no comprèn que estan en temps de guerra. Un bon dia, en una de les seves exploracions pels voltants de la casa, sempre d'amagat de la seva família, es troba a un nen a l'altre costat del filat, de vuit anys d'edat, com ell. El nen es diu Shmuel (es pronuncia Shmul). Bruno i Shmuel comencen a quedar amb regularitat, Bruno de tant en tant el porta menjar (si no se l'ha menjat pel camí, ja que el lloc d'exploració està lluny) i Shmuel parla a Bruno de com és la seva vida a l'altre costat del filat, de com era abans i de la seva família. Bruno i Shmuel es fan amics. Aquesta amistat es manté fins i tot després d'un incident en què Bruno renega del seu amic Shmuel davant el tinent Kotler, quan Shmuel és dut a casa de Bruno per netejar un munt de copes de vidre i és acusat de robar menjar quan realment aquesta es l'havia ofert el seu amic. Bruno li demana disculpes a Shmuel dies després, ja que Shmuel no hi havia anat en dies a la cita després de la filat, Bruno pensava que havia perdut l'amistat del seu nou amic. Així estan, veient-se d'amagat, durant aproximadament un any.

Els pares de Bruno decideixen un bon dia que aquest no és un lloc adequat per al creixement seus fills, decisió que precipita la mare de Bruno en conèixer la veritable missió del seu marit al camp de concentració. La mare i els nens partirien d'Auschwitz en un parell de dies. Bruno dóna la notícia del seu trasllat a Shmuel, just el dia que Shmuel és trist perquè no troba el seu pare. Bruno decideix ajudar-lo, ja que seria l'última aventura abans de marxar d'Auschwitz, i per alliberar-se de la vergonya d'haver traït el seu amic davant del tinent Kotler. Decideixen que l'endemà, l'últim de l'estada de Bruno a Auschwitz, Bruno passaria a l'altre costat del filat, i disfressat amb robes de presoner que Shmuel podria aconseguir fàcilment buscarien el pare de Shmuel. L'endemà Bruno es disfressa del pijama de ratlles i creua el filat: per fi Bruno i Shmuel estan junts. Mentre busquen el pare de Shmuel entre els barracons comença a ploure. Els soldats formen un grup de presoners entre els quals es troben Bruno i Shmuel. El grup és portat a una cambra de gas, on Bruno i Shmuel moren junts sense sospitar que el lloc no era un refugi per la pluja, tal com havia pensat Bruno.

Els pares de Bruno s'adonen de l'absència del nen i el busquen pels voltants de la casa desesperadament. Troben la roba de Bruno davant d'un forat sota el filat. És massa tard; al final tots se n'adonen, i ja no es pot fer res.