dimarts, 25 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
Les sabates
<iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dgb7fd43_18cbthdrcg" frameborder="0" width="410" height="342"></iframe>
dimecres, 12 de maig del 2010
La mar i les oles.
Hi havia una vegada a la vora de la mar, les oles i la arena es varen enamorar.
Cada volta que açò passava la mar es quedava molt trista esperant-la i les oles de la mar es desesperaven cada volta que no podia acariciar l' arena de la vora.
A la fi encara que passara el temps sempre es trobaven. Però un dia de tempesta la sort per a ells va canviar i la mar es va rebolicar tant que ja mai més es varen vore.
L'arena seguia esperant la que era la seua ola.
Hi havia un problema pel qual no podien estar junts, ja que la mar s' endinça cap a dins i cap a fora.
Cada volta que açò passava la mar es quedava molt trista esperant-la i les oles de la mar es desesperaven cada volta que no podia acariciar l' arena de la vora.
A la fi encara que passara el temps sempre es trobaven. Però un dia de tempesta la sort per a ells va canviar i la mar es va rebolicar tant que ja mai més es varen vore.
L'arena seguia esperant la que era la seua ola.
dimecres, 5 de maig del 2010
Els peus enfadats
Això era una dona que va anar a una tenda de sabates i se'n va provar moltes però al final se'n va comprar unes solament .
Quan va arribar a casa se les va posar per anar al carrer amb les seues amigues. Els peus es varen enamorar de les sabates.
Per la nit la dona se les va llevar i els seus peus es varen enfadar amb les sabates perquè se separaren.
Al dia següent se'n va posar unes altres però els peus no les volien i estaven molt enfadats; només volien les altres.
Varen passar molts dies i no se les posava però un dia se les va posar i els peus es varen alegrar, però quan anava pel carrer amb les seues amigues se li va trencar el tacó i ja no se les va posar més.
Al final les va tirar al fem i els peus i les sabates no varen estar mai més junts.
Macarena
Quan va arribar a casa se les va posar per anar al carrer amb les seues amigues. Els peus es varen enamorar de les sabates.
Per la nit la dona se les va llevar i els seus peus es varen enfadar amb les sabates perquè se separaren.
Al dia següent se'n va posar unes altres però els peus no les volien i estaven molt enfadats; només volien les altres.
Varen passar molts dies i no se les posava però un dia se les va posar i els peus es varen alegrar, però quan anava pel carrer amb les seues amigues se li va trencar el tacó i ja no se les va posar més.
Al final les va tirar al fem i els peus i les sabates no varen estar mai més junts.
Macarena
La clau i el ninotet
Hi havia una vegada en el meu clauer una clau i un ninotet. Els dos estaven totalment enamorats però l'amor anava a durar molt poc, jo me n'anava a un altre poble i per tant aquestes claus ja no valien per a res; les havia de tornar a l'actual ocupant de la casa. Els dos, molt tristos, es van dir adéu per a sempre ja que jo havia d'endur-me el meu ninotet, perquè era un regal dels meus iaios de Barcelona.
BOLI BLAU I BOLI ROIG
Hi havia una vegada una xiqueta que va anar a una papereria i compra un boli blau i un boli roig.Quan la xiqueta va arribar a casa va passar els dos bolis que havia comprat a l'estoig.
Els bolis van començar a parlar i com estaven sempre junts es van enamorar.Peró una vegada la xiqueta va traure el boli roig per a corregir, cosa que quasi mai feia perquè sempre treia el blau. Com no tenia costum d'utilitzar-lo, se'l deixa damunt de la taula.
Al dia següent va anar on se l'havia deixat i va vore que el boli roig no estava. El boli blau es quedà molt preocupat perquè no sabia què li estaria passant al boli roig.
I el amor dels dos bolis es va acabar.
Marta
Els bolis van començar a parlar i com estaven sempre junts es van enamorar.Peró una vegada la xiqueta va traure el boli roig per a corregir, cosa que quasi mai feia perquè sempre treia el blau. Com no tenia costum d'utilitzar-lo, se'l deixa damunt de la taula.
Al dia següent va anar on se l'havia deixat i va vore que el boli roig no estava. El boli blau es quedà molt preocupat perquè no sabia què li estaria passant al boli roig.
I el amor dels dos bolis es va acabar.
Marta
La història de la nit dels morts
Una nit d´estiu 30 de juny de 2007 en Canada/Toronto en la abitacio d´un xiquet que es diu Jimye els seus joguets van cobrar vida. Es tractava de Budy un vaquer i Tripis una pastora d´ovelles se van enamorar. Però la pastoreta estava en l´estant, el vaquer va intentar pujar a l´estant pero no pogue.
Va estar tota la nit intentant-ho pero no va poder.
Quan es va posar el Sol el joguets van perdre la vida.
Nomes estan vius pero la nit, totes les nits el vaquer intenta putxar a l´éstant, el seu amor es molt fotr per la pastoreta. No parara fins que l'aconseguisca.
Va estar tota la nit intentant-ho pero no va poder.
Quan es va posar el Sol el joguets van perdre la vida.
Nomes estan vius pero la nit, totes les nits el vaquer intenta putxar a l´éstant, el seu amor es molt fotr per la pastoreta. No parara fins que l'aconseguisca.
Les sabates
Aquell dia quan van fabricar les sabates n'hi hagué dues que es van enamorar i volien estar juntes. Tingueren sort i les dos acabaren en la mateixa caixa, però a l'arribar a una tenda de sabates la varen separar, una la van posar en el mostrador i l'altra es va quedar en la caixa en el magatzem.
Van passar els dies i elles volien estar juntes fins que va arribar un xic que volia provar-se les sabates i van traure l'altra sabata que estava en el magatzem i van estar juntes, però al xic no li van agradar i van tornar a estar separades però molt de temps.
Feli
Van passar els dies i elles volien estar juntes fins que va arribar un xic que volia provar-se les sabates i van traure l'altra sabata que estava en el magatzem i van estar juntes, però al xic no li van agradar i van tornar a estar separades però molt de temps.
Feli
ELS ANELLS
Aquell dia quan Maria va entrar a la joieria va vore 2 anells Molt bonics però ella assoles volia un. Aquells anells s'empre havien Estat junts, estaven enamorats l'altre anell què la xica no veus provava és va ficar Molt trist Perquè veia que a la xica que agradava Molt i es l'anava a comprar i ia no s'anaven a vore mes,
desprès d'una estona la xica és va decidir i se'l va emportar. En cap d'un temps va ser l'aniversari de la xica i el seu xicot li va regalar l'altre anell que va vore, quan és van vore elabora anells és varen ficar Molt contents varen estar junts durant tot el dia però com que la xica quan el va vore la primera vegada no li gust se'l va portar i se'l va oblidar d'ell els tornaran a separar però és volta va ser definitiva ment.
Verónica
desprès d'una estona la xica és va decidir i se'l va emportar. En cap d'un temps va ser l'aniversari de la xica i el seu xicot li va regalar l'altre anell que va vore, quan és van vore elabora anells és varen ficar Molt contents varen estar junts durant tot el dia però com que la xica quan el va vore la primera vegada no li gust se'l va portar i se'l va oblidar d'ell els tornaran a separar però és volta va ser definitiva ment.
Verónica
Els mobles
Aquell dia quan portaren els mobles a la casa la cadira i la taula es varen posar molt contentes perquè feia molt que no es veien.
En la tenda havien estat juntes però desprès les havien guardat en el magatzem i no es veien.
Ara per fi les ajunten, i van passar molt de temps juntes quasi 2 anys.
A l'any següent un home es va enfadar molt amb la dona i va trencar la cadira per la mitat.
El home enfadat va baixar la cadira al fem i mai mes es van vore la cadira i la taula.
Carlos
En la tenda havien estat juntes però desprès les havien guardat en el magatzem i no es veien.
Ara per fi les ajunten, i van passar molt de temps juntes quasi 2 anys.
A l'any següent un home es va enfadar molt amb la dona i va trencar la cadira per la mitat.
El home enfadat va baixar la cadira al fem i mai mes es van vore la cadira i la taula.
Carlos
La història d'unes arracades
Hi havia una vegada una xica que anava a l'institut de massamagrell, a 2n d'ESO. La xica portava unes arracades d'or molt boniques.
La xica anava molt contenta amb les seus arracades, però sempre que anava a dormir les deixava en la tauleta de la seua habitació. Aleshores, totes les nits estaven juntes i es van anar poc a poc enamorant. Peró una d'elles no volia.
Aleshores la xica es va alçar, se les va posar a les orelles i les arracades, com no es veien l'una a l'altra, la que estava enamorada es va posar molt trista.
Com era estiu, la xica va anar per la vesprada a la piscina, i no es va recordar de llevar-se le arracades. Quan es va tirar a l'aigua el que no volia a l'altre ses va perdre dins de la piscina.
La xica no ss'havia donat conta fins que no va eixir a la tovalla, quan es va donar conte els va dir als socorristes per a que li ajudaven a buscarla.
L'altre el va guardar en la motxilla i el pobre arracat estava molt però que molt trist pensant que l'altre ja s'hauria ofegat, fins que al final el va encontrar uns dels socorristes i els va posar als dos junts a la motxilla i per fi es van enamorar les dos arracades.
Bea
La xica anava molt contenta amb les seus arracades, però sempre que anava a dormir les deixava en la tauleta de la seua habitació. Aleshores, totes les nits estaven juntes i es van anar poc a poc enamorant. Peró una d'elles no volia.
Aleshores la xica es va alçar, se les va posar a les orelles i les arracades, com no es veien l'una a l'altra, la que estava enamorada es va posar molt trista.
Com era estiu, la xica va anar per la vesprada a la piscina, i no es va recordar de llevar-se le arracades. Quan es va tirar a l'aigua el que no volia a l'altre ses va perdre dins de la piscina.
La xica no ss'havia donat conta fins que no va eixir a la tovalla, quan es va donar conte els va dir als socorristes per a que li ajudaven a buscarla.
L'altre el va guardar en la motxilla i el pobre arracat estava molt però que molt trist pensant que l'altre ja s'hauria ofegat, fins que al final el va encontrar uns dels socorristes i els va posar als dos junts a la motxilla i per fi es van enamorar les dos arracades.
Bea
La clau i el clauer
Hi havia una vegada en el meu clauer una clau i un ninotet. Estos dos estaven totalment enamorats però l'amor anava a durar molt poc , jo me mudava a un altre poble i per lo tant aquestes claus ja no valien per a res les tenia que tornar a el actual ocupa de la casa. Estos dos molt tristos es van despedir per a sempre ja que jo me tenia que emportar el meu ninotet perquè era un regal dels meus iaios de Barcelona.
la loteria.
Això diu que era un home que va guanyar molts de diners a la loteria.
El primer que va fer va ser donar uns quants de diners a l'institut per a que pugueren comprar ordinadors.
Quan els compraren i els instal·laren, l'últim que varen connectar va ser el ratolí a la torre.
Va passar el temps i el ratolí i la torre es varen enamorar.
Un dia a l'institut uns xiquets varen anar a la classe d'informatica i un xicot molt problemàtic va agafar el ratolí,
se'l va portar a sa casa, la torre es va quedar molt mal, ja que suplantaren al seu estimadíssim ratolí.
I mai es varen tornar a vore.
El primer que va fer va ser donar uns quants de diners a l'institut per a que pugueren comprar ordinadors.
Quan els compraren i els instal·laren, l'últim que varen connectar va ser el ratolí a la torre.
Va passar el temps i el ratolí i la torre es varen enamorar.
Un dia a l'institut uns xiquets varen anar a la classe d'informatica i un xicot molt problemàtic va agafar el ratolí,
se'l va portar a sa casa, la torre es va quedar molt mal, ja que suplantaren al seu estimadíssim ratolí.
I mai es varen tornar a vore.
Les ulleres inesperades.
Això era un home que estava passejant pel poble i quan passà per l'òptica va veure unes ulleres que eren molt boniques i li varen agradar. Quan entrà a per elles l'ajudant de l'òptic li digué que estaven d'oferta, i l'home les comprà.
Quan arribà a casa se les va posar, però ell el que no sabia era que les patilles de les seues ulleres estaven enamorades, i sempre que ell es posava les ulleres les patilles tenien d'estar separades. Un dia anava passejant pel poble quan va vore un bitllet de 50€ en terra i quan s'agatxà se li van caure les ulleres, i se va trencar una patilla i va tindre que tirar les ulleres.
Les patilles van estar separades per a sempre.
Mónica
Quan arribà a casa se les va posar, però ell el que no sabia era que les patilles de les seues ulleres estaven enamorades, i sempre que ell es posava les ulleres les patilles tenien d'estar separades. Un dia anava passejant pel poble quan va vore un bitllet de 50€ en terra i quan s'agatxà se li van caure les ulleres, i se va trencar una patilla i va tindre que tirar les ulleres.
Les patilles van estar separades per a sempre.
Mónica