dimarts, 25 de maig del 2010
dimecres, 19 de maig del 2010
dimarts, 18 de maig del 2010
Les sabates
<iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dgb7fd43_18cbthdrcg" frameborder="0" width="410" height="342"></iframe>
dimecres, 12 de maig del 2010
La mar i les oles.
Hi havia una vegada a la vora de la mar, les oles i la arena es varen enamorar.
Cada volta que açò passava la mar es quedava molt trista esperant-la i les oles de la mar es desesperaven cada volta que no podia acariciar l' arena de la vora.
A la fi encara que passara el temps sempre es trobaven. Però un dia de tempesta la sort per a ells va canviar i la mar es va rebolicar tant que ja mai més es varen vore.
L'arena seguia esperant la que era la seua ola.
Hi havia un problema pel qual no podien estar junts, ja que la mar s' endinça cap a dins i cap a fora.
Cada volta que açò passava la mar es quedava molt trista esperant-la i les oles de la mar es desesperaven cada volta que no podia acariciar l' arena de la vora.
A la fi encara que passara el temps sempre es trobaven. Però un dia de tempesta la sort per a ells va canviar i la mar es va rebolicar tant que ja mai més es varen vore.
L'arena seguia esperant la que era la seua ola.
dimecres, 5 de maig del 2010
Els peus enfadats
Això era una dona que va anar a una tenda de sabates i se'n va provar moltes però al final se'n va comprar unes solament .
Quan va arribar a casa se les va posar per anar al carrer amb les seues amigues. Els peus es varen enamorar de les sabates.
Per la nit la dona se les va llevar i els seus peus es varen enfadar amb les sabates perquè se separaren.
Al dia següent se'n va posar unes altres però els peus no les volien i estaven molt enfadats; només volien les altres.
Varen passar molts dies i no se les posava però un dia se les va posar i els peus es varen alegrar, però quan anava pel carrer amb les seues amigues se li va trencar el tacó i ja no se les va posar més.
Al final les va tirar al fem i els peus i les sabates no varen estar mai més junts.
Macarena
Quan va arribar a casa se les va posar per anar al carrer amb les seues amigues. Els peus es varen enamorar de les sabates.
Per la nit la dona se les va llevar i els seus peus es varen enfadar amb les sabates perquè se separaren.
Al dia següent se'n va posar unes altres però els peus no les volien i estaven molt enfadats; només volien les altres.
Varen passar molts dies i no se les posava però un dia se les va posar i els peus es varen alegrar, però quan anava pel carrer amb les seues amigues se li va trencar el tacó i ja no se les va posar més.
Al final les va tirar al fem i els peus i les sabates no varen estar mai més junts.
Macarena
La clau i el ninotet
Hi havia una vegada en el meu clauer una clau i un ninotet. Els dos estaven totalment enamorats però l'amor anava a durar molt poc, jo me n'anava a un altre poble i per tant aquestes claus ja no valien per a res; les havia de tornar a l'actual ocupant de la casa. Els dos, molt tristos, es van dir adéu per a sempre ja que jo havia d'endur-me el meu ninotet, perquè era un regal dels meus iaios de Barcelona.
BOLI BLAU I BOLI ROIG
Hi havia una vegada una xiqueta que va anar a una papereria i compra un boli blau i un boli roig.Quan la xiqueta va arribar a casa va passar els dos bolis que havia comprat a l'estoig.
Els bolis van començar a parlar i com estaven sempre junts es van enamorar.Peró una vegada la xiqueta va traure el boli roig per a corregir, cosa que quasi mai feia perquè sempre treia el blau. Com no tenia costum d'utilitzar-lo, se'l deixa damunt de la taula.
Al dia següent va anar on se l'havia deixat i va vore que el boli roig no estava. El boli blau es quedà molt preocupat perquè no sabia què li estaria passant al boli roig.
I el amor dels dos bolis es va acabar.
Marta
Els bolis van començar a parlar i com estaven sempre junts es van enamorar.Peró una vegada la xiqueta va traure el boli roig per a corregir, cosa que quasi mai feia perquè sempre treia el blau. Com no tenia costum d'utilitzar-lo, se'l deixa damunt de la taula.
Al dia següent va anar on se l'havia deixat i va vore que el boli roig no estava. El boli blau es quedà molt preocupat perquè no sabia què li estaria passant al boli roig.
I el amor dels dos bolis es va acabar.
Marta
La història de la nit dels morts
Una nit d´estiu 30 de juny de 2007 en Canada/Toronto en la abitacio d´un xiquet que es diu Jimye els seus joguets van cobrar vida. Es tractava de Budy un vaquer i Tripis una pastora d´ovelles se van enamorar. Però la pastoreta estava en l´estant, el vaquer va intentar pujar a l´estant pero no pogue.
Va estar tota la nit intentant-ho pero no va poder.
Quan es va posar el Sol el joguets van perdre la vida.
Nomes estan vius pero la nit, totes les nits el vaquer intenta putxar a l´éstant, el seu amor es molt fotr per la pastoreta. No parara fins que l'aconseguisca.
Va estar tota la nit intentant-ho pero no va poder.
Quan es va posar el Sol el joguets van perdre la vida.
Nomes estan vius pero la nit, totes les nits el vaquer intenta putxar a l´éstant, el seu amor es molt fotr per la pastoreta. No parara fins que l'aconseguisca.
Les sabates
Aquell dia quan van fabricar les sabates n'hi hagué dues que es van enamorar i volien estar juntes. Tingueren sort i les dos acabaren en la mateixa caixa, però a l'arribar a una tenda de sabates la varen separar, una la van posar en el mostrador i l'altra es va quedar en la caixa en el magatzem.
Van passar els dies i elles volien estar juntes fins que va arribar un xic que volia provar-se les sabates i van traure l'altra sabata que estava en el magatzem i van estar juntes, però al xic no li van agradar i van tornar a estar separades però molt de temps.
Feli
Van passar els dies i elles volien estar juntes fins que va arribar un xic que volia provar-se les sabates i van traure l'altra sabata que estava en el magatzem i van estar juntes, però al xic no li van agradar i van tornar a estar separades però molt de temps.
Feli
ELS ANELLS
Aquell dia quan Maria va entrar a la joieria va vore 2 anells Molt bonics però ella assoles volia un. Aquells anells s'empre havien Estat junts, estaven enamorats l'altre anell què la xica no veus provava és va ficar Molt trist Perquè veia que a la xica que agradava Molt i es l'anava a comprar i ia no s'anaven a vore mes,
desprès d'una estona la xica és va decidir i se'l va emportar. En cap d'un temps va ser l'aniversari de la xica i el seu xicot li va regalar l'altre anell que va vore, quan és van vore elabora anells és varen ficar Molt contents varen estar junts durant tot el dia però com que la xica quan el va vore la primera vegada no li gust se'l va portar i se'l va oblidar d'ell els tornaran a separar però és volta va ser definitiva ment.
Verónica
desprès d'una estona la xica és va decidir i se'l va emportar. En cap d'un temps va ser l'aniversari de la xica i el seu xicot li va regalar l'altre anell que va vore, quan és van vore elabora anells és varen ficar Molt contents varen estar junts durant tot el dia però com que la xica quan el va vore la primera vegada no li gust se'l va portar i se'l va oblidar d'ell els tornaran a separar però és volta va ser definitiva ment.
Verónica
Els mobles
Aquell dia quan portaren els mobles a la casa la cadira i la taula es varen posar molt contentes perquè feia molt que no es veien.
En la tenda havien estat juntes però desprès les havien guardat en el magatzem i no es veien.
Ara per fi les ajunten, i van passar molt de temps juntes quasi 2 anys.
A l'any següent un home es va enfadar molt amb la dona i va trencar la cadira per la mitat.
El home enfadat va baixar la cadira al fem i mai mes es van vore la cadira i la taula.
Carlos
En la tenda havien estat juntes però desprès les havien guardat en el magatzem i no es veien.
Ara per fi les ajunten, i van passar molt de temps juntes quasi 2 anys.
A l'any següent un home es va enfadar molt amb la dona i va trencar la cadira per la mitat.
El home enfadat va baixar la cadira al fem i mai mes es van vore la cadira i la taula.
Carlos
La història d'unes arracades
Hi havia una vegada una xica que anava a l'institut de massamagrell, a 2n d'ESO. La xica portava unes arracades d'or molt boniques.
La xica anava molt contenta amb les seus arracades, però sempre que anava a dormir les deixava en la tauleta de la seua habitació. Aleshores, totes les nits estaven juntes i es van anar poc a poc enamorant. Peró una d'elles no volia.
Aleshores la xica es va alçar, se les va posar a les orelles i les arracades, com no es veien l'una a l'altra, la que estava enamorada es va posar molt trista.
Com era estiu, la xica va anar per la vesprada a la piscina, i no es va recordar de llevar-se le arracades. Quan es va tirar a l'aigua el que no volia a l'altre ses va perdre dins de la piscina.
La xica no ss'havia donat conta fins que no va eixir a la tovalla, quan es va donar conte els va dir als socorristes per a que li ajudaven a buscarla.
L'altre el va guardar en la motxilla i el pobre arracat estava molt però que molt trist pensant que l'altre ja s'hauria ofegat, fins que al final el va encontrar uns dels socorristes i els va posar als dos junts a la motxilla i per fi es van enamorar les dos arracades.
Bea
La xica anava molt contenta amb les seus arracades, però sempre que anava a dormir les deixava en la tauleta de la seua habitació. Aleshores, totes les nits estaven juntes i es van anar poc a poc enamorant. Peró una d'elles no volia.
Aleshores la xica es va alçar, se les va posar a les orelles i les arracades, com no es veien l'una a l'altra, la que estava enamorada es va posar molt trista.
Com era estiu, la xica va anar per la vesprada a la piscina, i no es va recordar de llevar-se le arracades. Quan es va tirar a l'aigua el que no volia a l'altre ses va perdre dins de la piscina.
La xica no ss'havia donat conta fins que no va eixir a la tovalla, quan es va donar conte els va dir als socorristes per a que li ajudaven a buscarla.
L'altre el va guardar en la motxilla i el pobre arracat estava molt però que molt trist pensant que l'altre ja s'hauria ofegat, fins que al final el va encontrar uns dels socorristes i els va posar als dos junts a la motxilla i per fi es van enamorar les dos arracades.
Bea
La clau i el clauer
Hi havia una vegada en el meu clauer una clau i un ninotet. Estos dos estaven totalment enamorats però l'amor anava a durar molt poc , jo me mudava a un altre poble i per lo tant aquestes claus ja no valien per a res les tenia que tornar a el actual ocupa de la casa. Estos dos molt tristos es van despedir per a sempre ja que jo me tenia que emportar el meu ninotet perquè era un regal dels meus iaios de Barcelona.
la loteria.
Això diu que era un home que va guanyar molts de diners a la loteria.
El primer que va fer va ser donar uns quants de diners a l'institut per a que pugueren comprar ordinadors.
Quan els compraren i els instal·laren, l'últim que varen connectar va ser el ratolí a la torre.
Va passar el temps i el ratolí i la torre es varen enamorar.
Un dia a l'institut uns xiquets varen anar a la classe d'informatica i un xicot molt problemàtic va agafar el ratolí,
se'l va portar a sa casa, la torre es va quedar molt mal, ja que suplantaren al seu estimadíssim ratolí.
I mai es varen tornar a vore.
El primer que va fer va ser donar uns quants de diners a l'institut per a que pugueren comprar ordinadors.
Quan els compraren i els instal·laren, l'últim que varen connectar va ser el ratolí a la torre.
Va passar el temps i el ratolí i la torre es varen enamorar.
Un dia a l'institut uns xiquets varen anar a la classe d'informatica i un xicot molt problemàtic va agafar el ratolí,
se'l va portar a sa casa, la torre es va quedar molt mal, ja que suplantaren al seu estimadíssim ratolí.
I mai es varen tornar a vore.
Les ulleres inesperades.
Això era un home que estava passejant pel poble i quan passà per l'òptica va veure unes ulleres que eren molt boniques i li varen agradar. Quan entrà a per elles l'ajudant de l'òptic li digué que estaven d'oferta, i l'home les comprà.
Quan arribà a casa se les va posar, però ell el que no sabia era que les patilles de les seues ulleres estaven enamorades, i sempre que ell es posava les ulleres les patilles tenien d'estar separades. Un dia anava passejant pel poble quan va vore un bitllet de 50€ en terra i quan s'agatxà se li van caure les ulleres, i se va trencar una patilla i va tindre que tirar les ulleres.
Les patilles van estar separades per a sempre.
Mónica
Quan arribà a casa se les va posar, però ell el que no sabia era que les patilles de les seues ulleres estaven enamorades, i sempre que ell es posava les ulleres les patilles tenien d'estar separades. Un dia anava passejant pel poble quan va vore un bitllet de 50€ en terra i quan s'agatxà se li van caure les ulleres, i se va trencar una patilla i va tindre que tirar les ulleres.
Les patilles van estar separades per a sempre.
Mónica
dimarts, 4 de maig del 2010
dimecres, 21 d’abril del 2010
HI HA ALGÚ ACÍ FORA?
Anna és responsable de premsa d'una prestigiosa marca de cosmètics a Nova York. Després de patir un accident en el resultat greument ferida, ha de tornar a casa dels seus pares, a Dublín. Allà els seus pares la cuiden, es troba de nou amb les seves germanes ... però ella només pot pensar en tornar a Nova York. Tornar a Aidan, el seu marit, del qual no té notícia des del dia de l'accident ...
El retrobament amb la seva increïble família, el contacte amb el món del espiritisme i la descripció de l'ambient publicitari novaiorquès configuren les línies mestres d'aquesta agredolç comèdia en la qual Marian Keyes aconsegueix compondre un fresc vital, carregat d'humor i de personatges inoblidables.
El retrobament amb la seva increïble família, el contacte amb el món del espiritisme i la descripció de l'ambient publicitari novaiorquès configuren les línies mestres d'aquesta agredolç comèdia en la qual Marian Keyes aconsegueix compondre un fresc vital, carregat d'humor i de personatges inoblidables.
ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES
ELS HOMES QUE NO ESTIMAVEN LES DONES
... Què li va passar a Harriet?
Harriet Vanger va desaparèixer fa 36 anys durant un carnaval d'estiu a l'illa sueca Hedeby, propietat pràcticament exclusiva de la poderosa família Vanger. Malgrat el desplegament policial, no es va trobar rastre de la noia de 16 anys. Es va escapar? Va ser segrestada? ¿Assassinada? Ningú ho sap: el cas està tancat, els detalls oblidats.
Però hi ha qui segueix recordant Harriet, el seu oncle Henrik Vanger, un empresari retirat, ja en el final de la seva vida i que viu obsessionat amb resoldre el misteri abans de morir.
A les parets del seu estudi pengen 43 flors seques i emmarcades. Les primeres 7 van ser regals de la seva neboda. Les altres van arribar puntualment pel seu aniversari, de forma anònima, des que Harriet va desaparèixer.
Vanger contracta Mikael Blomkvist, periodista d'investigació i ànima de la revista Millennium, una publicació dedicada a treure a la llum els draps bruts del món de la política i les finances. Mikael no està passant un bon moment: està vigilat i encausat per una querella per difamació i calúmnia. Darrere de la querella és un gran grup industrial que amenaça de enderrocar la seva carrera i destruir la seva reputació. Així que accepta l'estrany encàrrec de Vanger de reprendre la investigació de la desaparició de la seva neboda i intentar tirar d'algun terme solt.
Un treball complicat per al qual rep el regal inesperat de l'ajuda de Lisbeth Salander, una investigadora privada res usual, incontrolable, socialment inadaptada, tatuada i plena de pírcings, i amb extraordinàries i insòlites qualitats com la seva memòria fotogràfica i la seva destresa informàtica.
Així comença una novel.la que és la crònica de la guerra interna d'una família, un fresc fascinant del crim i del càstig, de perversions sexuals, de trampes financeres, un entramat violent i amenaçador entre el qual no obstant això creix una tendra i fràgil història d' amor. Una història d'amor entre la que serà la parella més memorable de la literatura criminal.
... Què li va passar a Harriet?
Harriet Vanger va desaparèixer fa 36 anys durant un carnaval d'estiu a l'illa sueca Hedeby, propietat pràcticament exclusiva de la poderosa família Vanger. Malgrat el desplegament policial, no es va trobar rastre de la noia de 16 anys. Es va escapar? Va ser segrestada? ¿Assassinada? Ningú ho sap: el cas està tancat, els detalls oblidats.
Però hi ha qui segueix recordant Harriet, el seu oncle Henrik Vanger, un empresari retirat, ja en el final de la seva vida i que viu obsessionat amb resoldre el misteri abans de morir.
A les parets del seu estudi pengen 43 flors seques i emmarcades. Les primeres 7 van ser regals de la seva neboda. Les altres van arribar puntualment pel seu aniversari, de forma anònima, des que Harriet va desaparèixer.
Vanger contracta Mikael Blomkvist, periodista d'investigació i ànima de la revista Millennium, una publicació dedicada a treure a la llum els draps bruts del món de la política i les finances. Mikael no està passant un bon moment: està vigilat i encausat per una querella per difamació i calúmnia. Darrere de la querella és un gran grup industrial que amenaça de enderrocar la seva carrera i destruir la seva reputació. Així que accepta l'estrany encàrrec de Vanger de reprendre la investigació de la desaparició de la seva neboda i intentar tirar d'algun terme solt.
Un treball complicat per al qual rep el regal inesperat de l'ajuda de Lisbeth Salander, una investigadora privada res usual, incontrolable, socialment inadaptada, tatuada i plena de pírcings, i amb extraordinàries i insòlites qualitats com la seva memòria fotogràfica i la seva destresa informàtica.
Així comença una novel.la que és la crònica de la guerra interna d'una família, un fresc fascinant del crim i del càstig, de perversions sexuals, de trampes financeres, un entramat violent i amenaçador entre el qual no obstant això creix una tendra i fràgil història d' amor. Una història d'amor entre la que serà la parella més memorable de la literatura criminal.
LA SAGA CREPUESCLE : LLUNA NOVA.
Els milers de lectors fascinats per Crepuscle, que quedaran defraudats per Lluna nova, la sensacional continuació d'aquesta història d'amor sobrenatural. La fascinant relació entre l'adolescent Bella i l'irresistible vampir Edward, barreja perfecta de romanç i intriga, s'enfrontarà a nous obstacles, incloent una dolorosa separació, la misteriosa presència de llops rondant pels boscos de Forks, la terrorífica amenaça d'una vampiressa venjativa i una trobada deliciosament sinistre amb la família de vampirs que regna a Itàlia, els Vulturi. Apassionant, commovedora i plena de sorpreses, Lluna nova és una combinació fabulosa d'emocions i entreteniment.
El xiquet del pijama de ratlles
Bruno, un nen alemany de vuit anys durant el règim nazi en la Segona Guerra Mundial, ignorant de la tragèdia que envolta al seu temps, és fill d'un estricte comandant que acaba de ser assignat al seu nou lloc (com a Obersturmbannführer) en un camp de concentració. Bruno, que conviu amb la seva germana gran Gretel en un barri acomodat de Berlín, es veu llavors sobtadament obligat a mudar-se, traslladant-se a un lloc aïllat anomenat "Auchviz". [3] Bruno, molest per la situació, es desespera per no trobar cap amic amb qui jugar en la seva nova casa, més petita i amb menys terreny per explorar, una de les seves aficions. Des de la seva finestra es pot veure, a l'altre costat de la carretera, un grup de cases després d'una tanca i molta gent vestida amb pijames de ratlles. Tots els que s'hi troben són jueus confinats al camp de concentració d'Auschwitz. Bruno, en la seva innocència, dóna per descomptat que són grangers.
El temps passa a la nova casa. Els pares de Bruno recorren als serveis d'un tutor, el professor Hr. Liszt, per ocupar-se de l'ensenyament escolar de Bruno i Gretel, però Bruno no triga a considerar al nou tutor com "el professor més avorrit que hi pugui haver mai", ja que només ensenya Geografia i Història en lloc d'Arts, la seva assignatura favorita. Bruno es pregunta què estaria passant a "Auchviz" i per què la gent va sempre vestida amb un pijama ratllat. Mentrestant Gretel assimila els ensenyaments del professor i l'ideari del partit nazi.
Bruno realment no comprèn que estan en temps de guerra. Un bon dia, en una de les seves exploracions pels voltants de la casa, sempre d'amagat de la seva família, es troba a un nen a l'altre costat del filat, de vuit anys d'edat, com ell. El nen es diu Shmuel (es pronuncia Shmul). Bruno i Shmuel comencen a quedar amb regularitat, Bruno de tant en tant el porta menjar (si no se l'ha menjat pel camí, ja que el lloc d'exploració està lluny) i Shmuel parla a Bruno de com és la seva vida a l'altre costat del filat, de com era abans i de la seva família. Bruno i Shmuel es fan amics. Aquesta amistat es manté fins i tot després d'un incident en què Bruno renega del seu amic Shmuel davant el tinent Kotler, quan Shmuel és dut a casa de Bruno per netejar un munt de copes de vidre i és acusat de robar menjar quan realment aquesta es l'havia ofert el seu amic. Bruno li demana disculpes a Shmuel dies després, ja que Shmuel no hi havia anat en dies a la cita després de la filat, Bruno pensava que havia perdut l'amistat del seu nou amic. Així estan, veient-se d'amagat, durant aproximadament un any.
Els pares de Bruno decideixen un bon dia que aquest no és un lloc adequat per al creixement seus fills, decisió que precipita la mare de Bruno en conèixer la veritable missió del seu marit al camp de concentració. La mare i els nens partirien d'Auschwitz en un parell de dies. Bruno dóna la notícia del seu trasllat a Shmuel, just el dia que Shmuel és trist perquè no troba el seu pare. Bruno decideix ajudar-lo, ja que seria l'última aventura abans de marxar d'Auschwitz, i per alliberar-se de la vergonya d'haver traït el seu amic davant del tinent Kotler. Decideixen que l'endemà, l'últim de l'estada de Bruno a Auschwitz, Bruno passaria a l'altre costat del filat, i disfressat amb robes de presoner que Shmuel podria aconseguir fàcilment buscarien el pare de Shmuel. L'endemà Bruno es disfressa del pijama de ratlles i creua el filat: per fi Bruno i Shmuel estan junts. Mentre busquen el pare de Shmuel entre els barracons comença a ploure. Els soldats formen un grup de presoners entre els quals es troben Bruno i Shmuel. El grup és portat a una cambra de gas, on Bruno i Shmuel moren junts sense sospitar que el lloc no era un refugi per la pluja, tal com havia pensat Bruno.
Els pares de Bruno s'adonen de l'absència del nen i el busquen pels voltants de la casa desesperadament. Troben la roba de Bruno davant d'un forat sota el filat. És massa tard; al final tots se n'adonen, i ja no es pot fer res.
El temps passa a la nova casa. Els pares de Bruno recorren als serveis d'un tutor, el professor Hr. Liszt, per ocupar-se de l'ensenyament escolar de Bruno i Gretel, però Bruno no triga a considerar al nou tutor com "el professor més avorrit que hi pugui haver mai", ja que només ensenya Geografia i Història en lloc d'Arts, la seva assignatura favorita. Bruno es pregunta què estaria passant a "Auchviz" i per què la gent va sempre vestida amb un pijama ratllat. Mentrestant Gretel assimila els ensenyaments del professor i l'ideari del partit nazi.
Bruno realment no comprèn que estan en temps de guerra. Un bon dia, en una de les seves exploracions pels voltants de la casa, sempre d'amagat de la seva família, es troba a un nen a l'altre costat del filat, de vuit anys d'edat, com ell. El nen es diu Shmuel (es pronuncia Shmul). Bruno i Shmuel comencen a quedar amb regularitat, Bruno de tant en tant el porta menjar (si no se l'ha menjat pel camí, ja que el lloc d'exploració està lluny) i Shmuel parla a Bruno de com és la seva vida a l'altre costat del filat, de com era abans i de la seva família. Bruno i Shmuel es fan amics. Aquesta amistat es manté fins i tot després d'un incident en què Bruno renega del seu amic Shmuel davant el tinent Kotler, quan Shmuel és dut a casa de Bruno per netejar un munt de copes de vidre i és acusat de robar menjar quan realment aquesta es l'havia ofert el seu amic. Bruno li demana disculpes a Shmuel dies després, ja que Shmuel no hi havia anat en dies a la cita després de la filat, Bruno pensava que havia perdut l'amistat del seu nou amic. Així estan, veient-se d'amagat, durant aproximadament un any.
Els pares de Bruno decideixen un bon dia que aquest no és un lloc adequat per al creixement seus fills, decisió que precipita la mare de Bruno en conèixer la veritable missió del seu marit al camp de concentració. La mare i els nens partirien d'Auschwitz en un parell de dies. Bruno dóna la notícia del seu trasllat a Shmuel, just el dia que Shmuel és trist perquè no troba el seu pare. Bruno decideix ajudar-lo, ja que seria l'última aventura abans de marxar d'Auschwitz, i per alliberar-se de la vergonya d'haver traït el seu amic davant del tinent Kotler. Decideixen que l'endemà, l'últim de l'estada de Bruno a Auschwitz, Bruno passaria a l'altre costat del filat, i disfressat amb robes de presoner que Shmuel podria aconseguir fàcilment buscarien el pare de Shmuel. L'endemà Bruno es disfressa del pijama de ratlles i creua el filat: per fi Bruno i Shmuel estan junts. Mentre busquen el pare de Shmuel entre els barracons comença a ploure. Els soldats formen un grup de presoners entre els quals es troben Bruno i Shmuel. El grup és portat a una cambra de gas, on Bruno i Shmuel moren junts sense sospitar que el lloc no era un refugi per la pluja, tal com havia pensat Bruno.
Els pares de Bruno s'adonen de l'absència del nen i el busquen pels voltants de la casa desesperadament. Troben la roba de Bruno davant d'un forat sota el filat. És massa tard; al final tots se n'adonen, i ja no es pot fer res.
Lluna nova
Una nova classe de vampirs on l'all no els afecta, el sol tan sols els fa estar més bells encara, i ni tan sols tenen els ullals afilats. Li tenen més semblat als herois, poden llegir ments, tenen força sobrehumana, veuen el futur i fins i tot poden canviar els estats d'ànim.
Crepuscle tracta sobre l'amor d'una jove i tímida noia que es diu Bella Swan, que descobreix els secrets que espera sota la cara angelical el seu primer amor, Edward Cullen. Després del retorn al petit poble on Bella passava les vacances quan era petita, s'interessa per les llegendes i mites que es comenten de la família Cullen, o com els anomenen allà, “els freds”. I a poc a poc descobreix que, evidentment, el secret que guarda aquesta estranya però atractiva família és que són vampirs.
Al llarg de la història, la jove noia lluita per la seva inmortalitat per a poder estar la resta de la seva existència al costat de Edward. Crepuscle, Lluna Nova, Eclipsi i A Trenc d’Alba són els quatre llibres al complet.
Després de Crepuscle, la història es basa també amb el personatge Jacob Black, el millor amic de Bella i del que també acaba enamorant-se, i enemic natural dels vampirs. En aquest triangle d'amor adolescent, Bella haurà de viure desenganys amorosos, enfrontar-se a la mort i decidir per qui batega -o deixarà de bategar- el seu cor.
Crepuscle tracta sobre l'amor d'una jove i tímida noia que es diu Bella Swan, que descobreix els secrets que espera sota la cara angelical el seu primer amor, Edward Cullen. Després del retorn al petit poble on Bella passava les vacances quan era petita, s'interessa per les llegendes i mites que es comenten de la família Cullen, o com els anomenen allà, “els freds”. I a poc a poc descobreix que, evidentment, el secret que guarda aquesta estranya però atractiva família és que són vampirs.
Al llarg de la història, la jove noia lluita per la seva inmortalitat per a poder estar la resta de la seva existència al costat de Edward. Crepuscle, Lluna Nova, Eclipsi i A Trenc d’Alba són els quatre llibres al complet.
Després de Crepuscle, la història es basa també amb el personatge Jacob Black, el millor amic de Bella i del que també acaba enamorant-se, i enemic natural dels vampirs. En aquest triangle d'amor adolescent, Bella haurà de viure desenganys amorosos, enfrontar-se a la mort i decidir per qui batega -o deixarà de bategar- el seu cor.
Alícia en Terra de Meravelles
Alícia en Terra de Meravelles (títol català de Alice's Adventures in Wonderland), sovint anomenada Les aventures d'Alícia al país de les meravelles o Alícia al país de les meravelles, és una obra de literatura infantil creada pel matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, sota el més conegut pseudònim de Lewis Carroll. El conte explica la història d'una noia anomenada Alícia que cau per un forat i es troba en un món de fantasia poblat per criatures peculiars i antropomorfes. El conte és ple d'al·lusions satíriques als amics de Dodgson, l'educació anglesa i temes polítics de l'època. La terra de les meravelles juga amb la lògica d'una manera tan especial que l'obra ha arribat a tenir molta popularitat tant entre els de xiquets com entre els adults. El llibre està considerat un dels exemples més característics de la literatura de l'absurd i la seva estructura narrativa ha estat enormement influent, principalment en el gènere fantàstic.
En aquesta obra apareixen alguns dels personatges més famosos de Carroll, com el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, els qual han cobrat prou importància per a ser reconeguts fora del món d'Alícia.
Només es conserven 23 còpies de la primera edició del 1865, de les quals 17 pertanyen a diferents biblioteques i la resta està en mans privades. El llibre té una segona part, menys coneguda, anomenada A través de l'espill (Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, del 1871). Diverses adaptacions cinematogràfiques combinen elements d'ambdós llibres.
L'obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, incloent-hi l'esperanto. El 1998, un exemplar de la primera edició del llibre va ser venut en subhasta per la suma d'1,5 milions de dòlars, convertint-se així en el llibre per a infants més car fins aquell moment. La traducció catalana va ser del poeta Josep Carner l'any 1927, qui va donar-li el títol 'Alícia en Terra de Meravelles'; actualment es publica per Editorial Juventud amb il·lustracions de Lola Anglada.
Rebels
El llibre de "Rebels" tracta d'un nen anomenat Ponyboy Curtis que és un "greaser" (de classe baixa), que viu amb els seus dos germans, Darry i Sodapop, ja que els seus pares van morir en un accident en què un tran atropellar seu cotxe amb els dos (mare i pare) dins. Ponyboy pertany a una banda d'amics que inclou Johnny Cade, Steve Randle, Winston Dallas (Rally), Two-Bit, els dos germans de Ponyboy i ell.
Una nit, després d'haver anat al autocinema amb Dally i Johnny i haver conegut a dues noies SoCs trucades Cherry i Marcia (els SoCs són la banda rival dels greasers, és a dir. Els de la classe alta), Johnny i Ponyboy decideixen quedar- una estona al solar, però es queden adormits. Al cap d'unes hores, Johnnny li desperta a Ponyboy, i li diu que ETSE es vagi a casa perquè els seus germans no es preocupin per ell. Quan entra Ponyboy a la casa, Darry, controlat per la por que havia passat en pensar que li hagués passat alguna cosa al seu germà petit, li pega a Ponyboy. Aquest es va corrents al solar, i li diu a Johnny que es vagi amb ell, que es va a escapar de casa.
Els dos amics es van corrent diverses illes fins que arriben a un parc a descansar. Quan es sentin, arriba un SoCs (xavals de classe alta que estan sempre barallant-se amb els greasers i que al seu dia li van donar una pallissa a Johnny) beguts i enfadats perquè un d'ells era el nòvio de Cherry, i no pot creure que la seva núvia ha pogut estar amb un greaser, així que agafen a Pony i el comencen a ofegar a la font del parc.
Johnny no pot suportar veure els SoCs ofegant a Ponyboy, així que agafa a la seva navalla i mata Bob, que és el cap del grup i el nòvio de Cherry. Ningú hauria pensat que Johnny hagués fet una cosa així, ja que des que li van atacar els SoCs fa temps i li van donar una pallissa, sempre havia estat molt insegur i reticent a les baralles. La resta dels SoCs surten corrent, i al cap d'un temps Ponyboy es desperta i Johnny li diu que ha matat el soc mentre Pony mira al cos quiet i sagnant al mig del parc.
Es van corrent a veure Rally ia demanar-li consell ja que ell és el més dur i més informat en assumptes com aquests.
Rally els dóna una pistola carregada per si de cas. A Pony li dóna la seva jaqueta perquè està mullat, i també els dóna 50 dòlars perquè puguin espavilar; també els diu que es vagin a una església en el camp on no hi ha ningú a amagar-se i esperar que el vagi a veure.
Ponyboy i Johnny decideixen fer el que Rally els parla aidcho, així que es colen en el tren de càrregues que passa per aquí, i salten del tren al camp. Transcorre un temps i al final troben l'església. Durant la seva estada aquí, Johnny compra provisions per als dos: llaminadures, tabac, un llibre de "El que el Vent es va dur" i aigua oxigenada.
Per canviar la seva aparença, els dos es tallen els cabells i Pony l'hi tenyeix de ros.
Transcorren els díasy Pony Johnny es fan molt amics (ja ho eren, però com ara depenen i ells mateixos, es fan més amics encara). Al cap d'uns dies, Dally arriba i els diu que tots estan molt preocupats per ells. Decideixen anar-se'n amb Dally a un pub a esmorzar i quan tornen a l'església (convençuts que han de tornar per explicar tot) a agafar les seves coses per tornar a casa, hi ha un incendi dins de l'església, amb nens atrapats. Ponyboy decideix ficar-se a salvar-los, i Johnny decideix anar darrere de Pony, així que els dos entren a l'església. Quan aconsegueixen veure els nens, els treuen per la finestra i just quan Pony surt, les bigues cauen i una li dóna a l'esquena a Johnny. Dally es fica a l'església, i treu el seu amic Johnny, perquè aquest no es pot moure.
Quan Ponyboy es troba a l'hospital, veu als seus germans. Es donen abraçades i petons, però no tot és felicitat perquè Johnny no sent res des de l'esquena cap avall i Dally té cremades per tot arreu i està feble. Els dos continuen ingressats, però Ponyboy no, perquè el què té és mal de cap i ja està.
Li diuen a Pony que hi haurà una baralla ens SoCs i greasers i que queda poc per a la baralla, i que Cherry és el seu espia (perquè informa als greasers sobre el que passa amb els SoCs). Tots estan preparats per elaborar gran baralla que es desenvoluparà al solar i sense armes. Johnny s'està morint, i Dally li demana la navalla que té Two-Bit per poder sortir de l'hospital i anar a la baralla.
Quan acaba la baralla (guanyen els greasers), Dally i Pony van a dir-ho a Johnny, però Johnny, després que l'hi diguin i després de dir-li a Pony que segueixi sent daurat, es mor. Dally es va corrent, i Ponyboy es va a casa a dir-ho tots a tots que estaven.
Al cap de pocs minuts s'escolta el telèfon. És Darry, dient que ha robat una botiga i que li amaguin, però després resulta que Dally, com l'únic que voldria era Johnny, el que vol és també morir-se. Així que, quan arriben els policies, el que fa és treure la seva pistola (no està carregada), perquè els polis li matin.
Després de tot això que ha passat, Pony es desperta d'haver dormit durant 4 dies, perquè s'havia desmaiat de pèrdua de sang de les pota
Es que li havien donat al cap la nit de la pela.
Prossegueix la vida de Ponyboy a l'escola. Abans era molt llest, i li h Abian avançat un curs, però ara ha afluixat molt i com va malament, el professor de llengua li diu que si vol aprovar, li ha de fer una redacció lliure de no menys de 5 pàgines sobre una cosa que considera realment important. Així que Pony escriu la redacció sobretot aquesta història, és a dir, que resulta que tot el llibre tractava de la redacció que escrivia sobre el que li havia passat.
Una nit, després d'haver anat al autocinema amb Dally i Johnny i haver conegut a dues noies SoCs trucades Cherry i Marcia (els SoCs són la banda rival dels greasers, és a dir. Els de la classe alta), Johnny i Ponyboy decideixen quedar- una estona al solar, però es queden adormits. Al cap d'unes hores, Johnnny li desperta a Ponyboy, i li diu que ETSE es vagi a casa perquè els seus germans no es preocupin per ell. Quan entra Ponyboy a la casa, Darry, controlat per la por que havia passat en pensar que li hagués passat alguna cosa al seu germà petit, li pega a Ponyboy. Aquest es va corrents al solar, i li diu a Johnny que es vagi amb ell, que es va a escapar de casa.
Els dos amics es van corrent diverses illes fins que arriben a un parc a descansar. Quan es sentin, arriba un SoCs (xavals de classe alta que estan sempre barallant-se amb els greasers i que al seu dia li van donar una pallissa a Johnny) beguts i enfadats perquè un d'ells era el nòvio de Cherry, i no pot creure que la seva núvia ha pogut estar amb un greaser, així que agafen a Pony i el comencen a ofegar a la font del parc.
Johnny no pot suportar veure els SoCs ofegant a Ponyboy, així que agafa a la seva navalla i mata Bob, que és el cap del grup i el nòvio de Cherry. Ningú hauria pensat que Johnny hagués fet una cosa així, ja que des que li van atacar els SoCs fa temps i li van donar una pallissa, sempre havia estat molt insegur i reticent a les baralles. La resta dels SoCs surten corrent, i al cap d'un temps Ponyboy es desperta i Johnny li diu que ha matat el soc mentre Pony mira al cos quiet i sagnant al mig del parc.
Es van corrent a veure Rally ia demanar-li consell ja que ell és el més dur i més informat en assumptes com aquests.
Rally els dóna una pistola carregada per si de cas. A Pony li dóna la seva jaqueta perquè està mullat, i també els dóna 50 dòlars perquè puguin espavilar; també els diu que es vagin a una església en el camp on no hi ha ningú a amagar-se i esperar que el vagi a veure.
Ponyboy i Johnny decideixen fer el que Rally els parla aidcho, així que es colen en el tren de càrregues que passa per aquí, i salten del tren al camp. Transcorre un temps i al final troben l'església. Durant la seva estada aquí, Johnny compra provisions per als dos: llaminadures, tabac, un llibre de "El que el Vent es va dur" i aigua oxigenada.
Per canviar la seva aparença, els dos es tallen els cabells i Pony l'hi tenyeix de ros.
Transcorren els díasy Pony Johnny es fan molt amics (ja ho eren, però com ara depenen i ells mateixos, es fan més amics encara). Al cap d'uns dies, Dally arriba i els diu que tots estan molt preocupats per ells. Decideixen anar-se'n amb Dally a un pub a esmorzar i quan tornen a l'església (convençuts que han de tornar per explicar tot) a agafar les seves coses per tornar a casa, hi ha un incendi dins de l'església, amb nens atrapats. Ponyboy decideix ficar-se a salvar-los, i Johnny decideix anar darrere de Pony, així que els dos entren a l'església. Quan aconsegueixen veure els nens, els treuen per la finestra i just quan Pony surt, les bigues cauen i una li dóna a l'esquena a Johnny. Dally es fica a l'església, i treu el seu amic Johnny, perquè aquest no es pot moure.
Quan Ponyboy es troba a l'hospital, veu als seus germans. Es donen abraçades i petons, però no tot és felicitat perquè Johnny no sent res des de l'esquena cap avall i Dally té cremades per tot arreu i està feble. Els dos continuen ingressats, però Ponyboy no, perquè el què té és mal de cap i ja està.
Li diuen a Pony que hi haurà una baralla ens SoCs i greasers i que queda poc per a la baralla, i que Cherry és el seu espia (perquè informa als greasers sobre el que passa amb els SoCs). Tots estan preparats per elaborar gran baralla que es desenvoluparà al solar i sense armes. Johnny s'està morint, i Dally li demana la navalla que té Two-Bit per poder sortir de l'hospital i anar a la baralla.
Quan acaba la baralla (guanyen els greasers), Dally i Pony van a dir-ho a Johnny, però Johnny, després que l'hi diguin i després de dir-li a Pony que segueixi sent daurat, es mor. Dally es va corrent, i Ponyboy es va a casa a dir-ho tots a tots que estaven.
Al cap de pocs minuts s'escolta el telèfon. És Darry, dient que ha robat una botiga i que li amaguin, però després resulta que Dally, com l'únic que voldria era Johnny, el que vol és també morir-se. Així que, quan arriben els policies, el que fa és treure la seva pistola (no està carregada), perquè els polis li matin.
Després de tot això que ha passat, Pony es desperta d'haver dormit durant 4 dies, perquè s'havia desmaiat de pèrdua de sang de les pota
Es que li havien donat al cap la nit de la pela.
Prossegueix la vida de Ponyboy a l'escola. Abans era molt llest, i li h Abian avançat un curs, però ara ha afluixat molt i com va malament, el professor de llengua li diu que si vol aprovar, li ha de fer una redacció lliure de no menys de 5 pàgines sobre una cosa que considera realment important. Així que Pony escriu la redacció sobretot aquesta història, és a dir, que resulta que tot el llibre tractava de la redacció que escrivia sobre el que li havia passat.
dilluns, 22 de març del 2010
Ben poca cosa tens
En el dia mundial de la poesia.
Ben poca cosa tens:
la taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Miquel Martí i Pol, Autobiografia(1965-1966)