El llibre de "Rebels" tracta d'un nen anomenat Ponyboy Curtis que és un "greaser" (de classe baixa), que viu amb els seus dos germans, Darry i Sodapop, ja que els seus pares van morir en un accident en què un tran atropellar seu cotxe amb els dos (mare i pare) dins. Ponyboy pertany a una banda d'amics que inclou Johnny Cade, Steve Randle, Winston Dallas (Rally), Two-Bit, els dos germans de Ponyboy i ell.
Una nit, després d'haver anat al autocinema amb Dally i Johnny i haver conegut a dues noies SoCs trucades Cherry i Marcia (els SoCs són la banda rival dels greasers, és a dir. Els de la classe alta), Johnny i Ponyboy decideixen quedar- una estona al solar, però es queden adormits. Al cap d'unes hores, Johnnny li desperta a Ponyboy, i li diu que ETSE es vagi a casa perquè els seus germans no es preocupin per ell. Quan entra Ponyboy a la casa, Darry, controlat per la por que havia passat en pensar que li hagués passat alguna cosa al seu germà petit, li pega a Ponyboy. Aquest es va corrents al solar, i li diu a Johnny que es vagi amb ell, que es va a escapar de casa.
Els dos amics es van corrent diverses illes fins que arriben a un parc a descansar. Quan es sentin, arriba un SoCs (xavals de classe alta que estan sempre barallant-se amb els greasers i que al seu dia li van donar una pallissa a Johnny) beguts i enfadats perquè un d'ells era el nòvio de Cherry, i no pot creure que la seva núvia ha pogut estar amb un greaser, així que agafen a Pony i el comencen a ofegar a la font del parc.
Johnny no pot suportar veure els SoCs ofegant a Ponyboy, així que agafa a la seva navalla i mata Bob, que és el cap del grup i el nòvio de Cherry. Ningú hauria pensat que Johnny hagués fet una cosa així, ja que des que li van atacar els SoCs fa temps i li van donar una pallissa, sempre havia estat molt insegur i reticent a les baralles. La resta dels SoCs surten corrent, i al cap d'un temps Ponyboy es desperta i Johnny li diu que ha matat el soc mentre Pony mira al cos quiet i sagnant al mig del parc.
Es van corrent a veure Rally ia demanar-li consell ja que ell és el més dur i més informat en assumptes com aquests.
Rally els dóna una pistola carregada per si de cas. A Pony li dóna la seva jaqueta perquè està mullat, i també els dóna 50 dòlars perquè puguin espavilar; també els diu que es vagin a una església en el camp on no hi ha ningú a amagar-se i esperar que el vagi a veure.
Ponyboy i Johnny decideixen fer el que Rally els parla aidcho, així que es colen en el tren de càrregues que passa per aquí, i salten del tren al camp. Transcorre un temps i al final troben l'església. Durant la seva estada aquí, Johnny compra provisions per als dos: llaminadures, tabac, un llibre de "El que el Vent es va dur" i aigua oxigenada.
Per canviar la seva aparença, els dos es tallen els cabells i Pony l'hi tenyeix de ros.
Transcorren els díasy Pony Johnny es fan molt amics (ja ho eren, però com ara depenen i ells mateixos, es fan més amics encara). Al cap d'uns dies, Dally arriba i els diu que tots estan molt preocupats per ells. Decideixen anar-se'n amb Dally a un pub a esmorzar i quan tornen a l'església (convençuts que han de tornar per explicar tot) a agafar les seves coses per tornar a casa, hi ha un incendi dins de l'església, amb nens atrapats. Ponyboy decideix ficar-se a salvar-los, i Johnny decideix anar darrere de Pony, així que els dos entren a l'església. Quan aconsegueixen veure els nens, els treuen per la finestra i just quan Pony surt, les bigues cauen i una li dóna a l'esquena a Johnny. Dally es fica a l'església, i treu el seu amic Johnny, perquè aquest no es pot moure.
Quan Ponyboy es troba a l'hospital, veu als seus germans. Es donen abraçades i petons, però no tot és felicitat perquè Johnny no sent res des de l'esquena cap avall i Dally té cremades per tot arreu i està feble. Els dos continuen ingressats, però Ponyboy no, perquè el què té és mal de cap i ja està.
Li diuen a Pony que hi haurà una baralla ens SoCs i greasers i que queda poc per a la baralla, i que Cherry és el seu espia (perquè informa als greasers sobre el que passa amb els SoCs). Tots estan preparats per elaborar gran baralla que es desenvoluparà al solar i sense armes. Johnny s'està morint, i Dally li demana la navalla que té Two-Bit per poder sortir de l'hospital i anar a la baralla.
Quan acaba la baralla (guanyen els greasers), Dally i Pony van a dir-ho a Johnny, però Johnny, després que l'hi diguin i després de dir-li a Pony que segueixi sent daurat, es mor. Dally es va corrent, i Ponyboy es va a casa a dir-ho tots a tots que estaven.
Al cap de pocs minuts s'escolta el telèfon. És Darry, dient que ha robat una botiga i que li amaguin, però després resulta que Dally, com l'únic que voldria era Johnny, el que vol és també morir-se. Així que, quan arriben els policies, el que fa és treure la seva pistola (no està carregada), perquè els polis li matin.
Després de tot això que ha passat, Pony es desperta d'haver dormit durant 4 dies, perquè s'havia desmaiat de pèrdua de sang de les pota
Es que li havien donat al cap la nit de la pela.
Prossegueix la vida de Ponyboy a l'escola. Abans era molt llest, i li h Abian avançat un curs, però ara ha afluixat molt i com va malament, el professor de llengua li diu que si vol aprovar, li ha de fer una redacció lliure de no menys de 5 pàgines sobre una cosa que considera realment important. Així que Pony escriu la redacció sobretot aquesta història, és a dir, que resulta que tot el llibre tractava de la redacció que escrivia sobre el que li havia passat.
dimecres, 21 d’abril del 2010
dilluns, 22 de març del 2010
Ben poca cosa tens
En el dia mundial de la poesia.
Ben poca cosa tens:
la taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Miquel Martí i Pol, Autobiografia(1965-1966)
dimecres, 16 de desembre del 2009
dimarts, 15 de desembre del 2009
dimarts, 8 de desembre del 2009
Entrevista: Daniel Pennac: "És suficient un sol professor per salvar-nos"
Entrevista publicada a El periódico:
Daniel Pennac: "És suficient un sol professor per salvar-nos"
El supervendes francès confessa que va ser un pèssim estudiant a Mal d'escola (Empúries), un al·legat en favor de l'educació que va obtenir el premi Renaudot 2007.
- Daniel Pennac. Foto: LAURA GUERRERO
NÚRIA NAVARRO
--Vostè és un talòs, una nul·litat escolar.
--Un cancre, sí. En francès la paraula cancre està emparentada amb carranc, aquest animal que camina lent i de costat. Però també s'acosta a la idea de càncer, d'una cosa de la qual un no es desembarassa amb facilitat.
--¿Un mal ambient?
--No. Fill de la burgesia, amb tres germans batxillers, sense casos d'alcoholisme, alimentació sana, sobretaules alegres i cultes. No hi havia cap fonament històric ni raó sociològica per ser una nul·litat. Simplement, ho era.
--Desassossegant.
--Recorde sentir vergonya i fúria. Anava a l'escola aterrit per la reacció dels professors al comprovar que no havia fet els deures i tornava avergonyit per decebre els meus pares. I la vergonya i la por es metamorfosen aviat en còlera. Tot fracàs escolar origina comportaments de compensació que porten els alumnes a convertir-se en passotes i violents. I a mentir. Jo, si no feia els deures perquè no entenia l'enunciat, mentia.
--El van ficar en un internat.
--Va ser una solució al pànic familiar. Vaig estar intern set anys. Tota la infància i l'adolescència. L'internat tenia el seu costat penós, però el que és bo és que havia de rendir comptes a un sol interlocutor a la vegada. A l'hivern, als professors, i durant les vacances, als meus pares. ¡No havia de mentir a tothom!
--Tot i el seu mal expedient, llegia.
--Per a la meua generació, la lectura no va ser una cosa excepcional. Als 14 anys els llibres em feien sentir en un altre lloc. I em van portar a l'escriptura. A l'internat ens confiscaven les novel·les. Les amagava i, en lloc de fer els deures, escrivia la continuació de l'obra de Dumas que estava llegint. Després comparava els finals, i guanyava Dumas, ha, ha.
--¿Ho veu? Això ja és alguna cosa.
--Però vaig repetir quatre vegades la selectivitat, ¿eh? Un dia, davant l'evidència de la meua desgràcia, el meu pare va entrar a la meva habitació i em va dir: "El suïcidi és una imprudència, ¿eh, fill?".
--La redempció va arribar de la mà d'una dona.
--D'una dona bonica i intel·ligent que, estranyament, es va interessar per mi. Contràriament al que diguen, l'amor ens torna intel·ligents. Als 18 anys ella em va deslliurar de la convicció de la meua idiotesa. Però també hi va haver un gran professor de Matemàtiques, una professora d'Història que va crear una depressió atmosfèrica que ens va arrossegar a uns quants, i un altre de Filosofia, escèptic i irònic, que ens deixava brunzint de preguntes. Ells em van rescatar del fons del desànim.
--¿Què tenien ells que no tingueren els altres?
--Estaven posseïts per la passió comunicativa de la seua matèria. Amb ells vaig sentir que el saber s'encarnava en el meu cor. L'entusiasme cura la por i fomenta el desig de saber.
--També va ser profe, vostè.
--D'institut. En lloc d'imposar lectures, llegia als meus alumnes trossos de llibres. Això evitava la seua por al comentari del text i els obria les ganes de continuar llegint.
--No obstant, va deixar les aules.
--La directora amb qui vaig treballar 15 anys es va retirar. Vaig passar 10 minuts amb el seu successor i em vaig dir que ja no tenia edat per educar-lo. No van ser els alumnes, no. Gairebé cada setmana sóc en una escola.
--No s'ofenga, senyor Pennac, però el seu és un cas excepcional.
--He tingut molta sort. Però fins i tot avui, quan escric, continua venint el fracassat escolar que vaig ser a desencoratjar-me. Em diu a l'orella: "¿Qui t'has cregut que ets?".
--Els adolescents de la banlieueho tenen més cru.
--Depèn del centre on estudien.
--En un de privat segur que no.
--Els xavals que surten a la pel.lícula Entre els murs, premiada a Cannes, no tenen gran cosa a esperar. Però estic convençut que un sol professor excepcional és suficient per salvar-nos. ¡Aquest és el miracle!
--El cas és que estan mal considerats i més mal pagats.
--Tot i el risc de poder semblar moralista, crec que en la pedagogia hi ha d'haver un sentiment de deure. Però ho tenen difícil... Vivim en una societat escindida entre el desig i la necessitat. Els professors es dirigeixen a les necessitats --llegir, escriure, raonar--, i la resta de la societat s'acontenta a satisfer els seus desitjos superficials: la roba, el mòbil, l'ordinador...
--¿I els aclaparats i afligits pares, què?
--Sobretot, els pares no han de comunicar les seues pors. De fet, és el que projecten quan expressen la seua por pel futur dels seus fills.
--Una curiositat: ¿la seua mare ja està més tranquil.la?
--La meua mare, als 102 anys, encara em pregunta què faig a la vida i, tot seguit, si ja tinc pis, ha, ha. I jo li dic que no es preocupe.
-
--Un cancre, sí. En francès la paraula cancre està emparentada amb carranc, aquest animal que camina lent i de costat. Però també s'acosta a la idea de càncer, d'una cosa de la qual un no es desembarassa amb facilitat.
--¿Un mal ambient?
--No. Fill de la burgesia, amb tres germans batxillers, sense casos d'alcoholisme, alimentació sana, sobretaules alegres i cultes. No hi havia cap fonament històric ni raó sociològica per ser una nul·litat. Simplement, ho era.
--Desassossegant.
--Recorde sentir vergonya i fúria. Anava a l'escola aterrit per la reacció dels professors al comprovar que no havia fet els deures i tornava avergonyit per decebre els meus pares. I la vergonya i la por es metamorfosen aviat en còlera. Tot fracàs escolar origina comportaments de compensació que porten els alumnes a convertir-se en passotes i violents. I a mentir. Jo, si no feia els deures perquè no entenia l'enunciat, mentia.
--El van ficar en un internat.
--Va ser una solució al pànic familiar. Vaig estar intern set anys. Tota la infància i l'adolescència. L'internat tenia el seu costat penós, però el que és bo és que havia de rendir comptes a un sol interlocutor a la vegada. A l'hivern, als professors, i durant les vacances, als meus pares. ¡No havia de mentir a tothom!
--Tot i el seu mal expedient, llegia.
--Per a la meua generació, la lectura no va ser una cosa excepcional. Als 14 anys els llibres em feien sentir en un altre lloc. I em van portar a l'escriptura. A l'internat ens confiscaven les novel·les. Les amagava i, en lloc de fer els deures, escrivia la continuació de l'obra de Dumas que estava llegint. Després comparava els finals, i guanyava Dumas, ha, ha.
--¿Ho veu? Això ja és alguna cosa.
--Però vaig repetir quatre vegades la selectivitat, ¿eh? Un dia, davant l'evidència de la meua desgràcia, el meu pare va entrar a la meva habitació i em va dir: "El suïcidi és una imprudència, ¿eh, fill?".
--La redempció va arribar de la mà d'una dona.
--D'una dona bonica i intel·ligent que, estranyament, es va interessar per mi. Contràriament al que diguen, l'amor ens torna intel·ligents. Als 18 anys ella em va deslliurar de la convicció de la meua idiotesa. Però també hi va haver un gran professor de Matemàtiques, una professora d'Història que va crear una depressió atmosfèrica que ens va arrossegar a uns quants, i un altre de Filosofia, escèptic i irònic, que ens deixava brunzint de preguntes. Ells em van rescatar del fons del desànim.
--¿Què tenien ells que no tingueren els altres?
--Estaven posseïts per la passió comunicativa de la seua matèria. Amb ells vaig sentir que el saber s'encarnava en el meu cor. L'entusiasme cura la por i fomenta el desig de saber.
--També va ser profe, vostè.
--D'institut. En lloc d'imposar lectures, llegia als meus alumnes trossos de llibres. Això evitava la seua por al comentari del text i els obria les ganes de continuar llegint.
--No obstant, va deixar les aules.
--La directora amb qui vaig treballar 15 anys es va retirar. Vaig passar 10 minuts amb el seu successor i em vaig dir que ja no tenia edat per educar-lo. No van ser els alumnes, no. Gairebé cada setmana sóc en una escola.
--No s'ofenga, senyor Pennac, però el seu és un cas excepcional.
--He tingut molta sort. Però fins i tot avui, quan escric, continua venint el fracassat escolar que vaig ser a desencoratjar-me. Em diu a l'orella: "¿Qui t'has cregut que ets?".
--Els adolescents de la banlieueho tenen més cru.
--Depèn del centre on estudien.
--En un de privat segur que no.
--Els xavals que surten a la pel.lícula Entre els murs, premiada a Cannes, no tenen gran cosa a esperar. Però estic convençut que un sol professor excepcional és suficient per salvar-nos. ¡Aquest és el miracle!
--El cas és que estan mal considerats i més mal pagats.
--Tot i el risc de poder semblar moralista, crec que en la pedagogia hi ha d'haver un sentiment de deure. Però ho tenen difícil... Vivim en una societat escindida entre el desig i la necessitat. Els professors es dirigeixen a les necessitats --llegir, escriure, raonar--, i la resta de la societat s'acontenta a satisfer els seus desitjos superficials: la roba, el mòbil, l'ordinador...
--¿I els aclaparats i afligits pares, què?
--Sobretot, els pares no han de comunicar les seues pors. De fet, és el que projecten quan expressen la seua por pel futur dels seus fills.
--Una curiositat: ¿la seua mare ja està més tranquil.la?
--La meua mare, als 102 anys, encara em pregunta què faig a la vida i, tot seguit, si ja tinc pis, ha, ha. I jo li dic que no es preocupe.
-
dimarts, 1 de desembre del 2009
Un detingut acusat de robar tres bancs a punta de pistola
Diumenge, 29 de novembre del 2009. Levante-EMV.
Un detingut acusat de robar tres bancs a punta de pistola
L'home, de 39 anys, amagava el seu rostre sota unes ulleres de sol i una perruca i amenaçava als treballadors.
EP Agents de la Policia Nacional de València van detenir dilluns a un home, de 39 anys, acusat de sostreure 67.245 euros en tres entitats bancàries després d'amenaçar els empleats amb una pistola, segons va informar en un comunicat Prefectura.
L'home, d'origen espanyol, està acusat de cometre aquests tres robatoris entre el 17 de juny i el 27 d'octubre.
La policia va obrir una investigació i va esbrinar que el primer dels robatoris s'havia registrat el dia 17 en una entitat d'Aldaia (València), on es va apoderar de 14.085 euros. El segon robatori es va produir el 29 de juliol en un banc de València, on es va apropiar de 19.160 euros, i el tercer, el dia 27 d'octubre, on va robar 34.000 euros.
Els agents van esbrinar finalment la identitat del sospitós, que va ser localitzat i detingut com a presumpte autor de tres robatoris amb intimidació amb arma de foc. Els policies van realitzar dos registres domiciliaris i van intervenir peces de roba utilitzada en robatoris i 410 euros. El detingut, amb antecedents policials, va passar a disposició judicial.