dimarts, 18 de maig del 2010

Les sabates

<iframe src="http://docs.google.com/present/embed?id=dgb7fd43_18cbthdrcg" frameborder="0" width="410" height="342"></iframe>

dimecres, 12 de maig del 2010

La mar i les oles.

Hi havia una vegada a la vora de la mar, les oles i la arena es varen enamorar.

Hi havia un problema pel qual no podien estar junts, ja que la mar s' endinça cap a dins i cap a fora.

Cada volta que açò passava la mar es quedava molt trista esperant-la i les oles de la mar es desesperaven cada volta que no podia acariciar l' arena de la vora.

A la fi encara que passara el temps sempre es trobaven. Però un dia de tempesta la sort per a ells va canviar i la mar es va rebolicar tant que ja mai més es varen vore.

L'arena seguia esperant la que era la seua ola.

Crear presentacions amb Googledocs


dimecres, 5 de maig del 2010

Amors impossibles

Els peus enfadats

Això era una dona que va anar a una tenda de sabates i se'n va provar moltes però al final se'n va comprar unes solament .
Quan va arribar a casa se les va posar per anar al carrer amb les seues amigues. Els peus es varen enamorar de les sabates.
Per la nit la dona se les va llevar i els seus peus es varen enfadar amb les sabates perquè se separaren.
Al dia següent se'n va posar unes altres però els peus no les volien i estaven molt enfadats; només volien les altres.
Varen passar molts dies i no se les posava però un dia se les va posar i els peus es varen alegrar, però quan anava pel carrer amb les seues amigues se li va trencar el tacó i ja no se les va posar més.
Al final les va tirar al fem i els peus i les sabates no varen estar mai més junts.

Macarena

La clau i el ninotet

Hi havia una vegada en el meu clauer una clau i un ninotet. Els dos estaven totalment enamorats però l'amor anava a durar molt poc, jo me n'anava a un altre poble i per tant aquestes claus ja no valien per a res; les havia de tornar a l'actual ocupant de la casa. Els dos, molt tristos, es van dir adéu per a sempre ja que jo havia d'endur-me el meu ninotet, perquè era un regal dels meus iaios de Barcelona.

BOLI BLAU I BOLI ROIG

Hi havia una vegada una xiqueta que va anar a una papereria i compra un boli blau i un boli roig.Quan la xiqueta va arribar a casa va passar els dos bolis que havia comprat a l'estoig.

Els bolis van començar a parlar i com estaven sempre junts es van enamorar.Peró una vegada la xiqueta va traure el boli roig per a corregir, cosa que quasi mai feia perquè sempre treia el blau. Com no tenia costum d'utilitzar-lo, se'l deixa damunt de la taula.

Al dia següent va anar on se l'havia deixat i va vore que el boli roig no estava. El boli blau es quedà molt preocupat perquè no sabia què li estaria passant al boli roig.
I el amor dels dos bolis es va acabar.

Marta