Aquell dia quan Maria va entrar a la joieria va vore 2 anells Molt bonics però ella assoles volia un. Aquells anells s'empre havien Estat junts, estaven enamorats l'altre anell què la xica no veus provava és va ficar Molt trist Perquè veia que a la xica que agradava Molt i es l'anava a comprar i ia no s'anaven a vore mes,
desprès d'una estona la xica és va decidir i se'l va emportar. En cap d'un temps va ser l'aniversari de la xica i el seu xicot li va regalar l'altre anell que va vore, quan és van vore elabora anells és varen ficar Molt contents varen estar junts durant tot el dia però com que la xica quan el va vore la primera vegada no li gust se'l va portar i se'l va oblidar d'ell els tornaran a separar però és volta va ser definitiva ment.
Verónica
dimecres, 5 de maig del 2010
Els mobles
Aquell dia quan portaren els mobles a la casa la cadira i la taula es varen posar molt contentes perquè feia molt que no es veien.
En la tenda havien estat juntes però desprès les havien guardat en el magatzem i no es veien.
Ara per fi les ajunten, i van passar molt de temps juntes quasi 2 anys.
A l'any següent un home es va enfadar molt amb la dona i va trencar la cadira per la mitat.
El home enfadat va baixar la cadira al fem i mai mes es van vore la cadira i la taula.
Carlos
En la tenda havien estat juntes però desprès les havien guardat en el magatzem i no es veien.
Ara per fi les ajunten, i van passar molt de temps juntes quasi 2 anys.
A l'any següent un home es va enfadar molt amb la dona i va trencar la cadira per la mitat.
El home enfadat va baixar la cadira al fem i mai mes es van vore la cadira i la taula.
Carlos
La història d'unes arracades
Hi havia una vegada una xica que anava a l'institut de massamagrell, a 2n d'ESO. La xica portava unes arracades d'or molt boniques.
La xica anava molt contenta amb les seus arracades, però sempre que anava a dormir les deixava en la tauleta de la seua habitació. Aleshores, totes les nits estaven juntes i es van anar poc a poc enamorant. Peró una d'elles no volia.
Aleshores la xica es va alçar, se les va posar a les orelles i les arracades, com no es veien l'una a l'altra, la que estava enamorada es va posar molt trista.
Com era estiu, la xica va anar per la vesprada a la piscina, i no es va recordar de llevar-se le arracades. Quan es va tirar a l'aigua el que no volia a l'altre ses va perdre dins de la piscina.
La xica no ss'havia donat conta fins que no va eixir a la tovalla, quan es va donar conte els va dir als socorristes per a que li ajudaven a buscarla.
L'altre el va guardar en la motxilla i el pobre arracat estava molt però que molt trist pensant que l'altre ja s'hauria ofegat, fins que al final el va encontrar uns dels socorristes i els va posar als dos junts a la motxilla i per fi es van enamorar les dos arracades.
Bea
La xica anava molt contenta amb les seus arracades, però sempre que anava a dormir les deixava en la tauleta de la seua habitació. Aleshores, totes les nits estaven juntes i es van anar poc a poc enamorant. Peró una d'elles no volia.
Aleshores la xica es va alçar, se les va posar a les orelles i les arracades, com no es veien l'una a l'altra, la que estava enamorada es va posar molt trista.
Com era estiu, la xica va anar per la vesprada a la piscina, i no es va recordar de llevar-se le arracades. Quan es va tirar a l'aigua el que no volia a l'altre ses va perdre dins de la piscina.
La xica no ss'havia donat conta fins que no va eixir a la tovalla, quan es va donar conte els va dir als socorristes per a que li ajudaven a buscarla.
L'altre el va guardar en la motxilla i el pobre arracat estava molt però que molt trist pensant que l'altre ja s'hauria ofegat, fins que al final el va encontrar uns dels socorristes i els va posar als dos junts a la motxilla i per fi es van enamorar les dos arracades.
Bea
La clau i el clauer
Hi havia una vegada en el meu clauer una clau i un ninotet. Estos dos estaven totalment enamorats però l'amor anava a durar molt poc , jo me mudava a un altre poble i per lo tant aquestes claus ja no valien per a res les tenia que tornar a el actual ocupa de la casa. Estos dos molt tristos es van despedir per a sempre ja que jo me tenia que emportar el meu ninotet perquè era un regal dels meus iaios de Barcelona.
la loteria.
Això diu que era un home que va guanyar molts de diners a la loteria.
El primer que va fer va ser donar uns quants de diners a l'institut per a que pugueren comprar ordinadors.
Quan els compraren i els instal·laren, l'últim que varen connectar va ser el ratolí a la torre.
Va passar el temps i el ratolí i la torre es varen enamorar.
Un dia a l'institut uns xiquets varen anar a la classe d'informatica i un xicot molt problemàtic va agafar el ratolí,
se'l va portar a sa casa, la torre es va quedar molt mal, ja que suplantaren al seu estimadíssim ratolí.
I mai es varen tornar a vore.
El primer que va fer va ser donar uns quants de diners a l'institut per a que pugueren comprar ordinadors.
Quan els compraren i els instal·laren, l'últim que varen connectar va ser el ratolí a la torre.
Va passar el temps i el ratolí i la torre es varen enamorar.
Un dia a l'institut uns xiquets varen anar a la classe d'informatica i un xicot molt problemàtic va agafar el ratolí,
se'l va portar a sa casa, la torre es va quedar molt mal, ja que suplantaren al seu estimadíssim ratolí.
I mai es varen tornar a vore.
Les ulleres inesperades.
Això era un home que estava passejant pel poble i quan passà per l'òptica va veure unes ulleres que eren molt boniques i li varen agradar. Quan entrà a per elles l'ajudant de l'òptic li digué que estaven d'oferta, i l'home les comprà.
Quan arribà a casa se les va posar, però ell el que no sabia era que les patilles de les seues ulleres estaven enamorades, i sempre que ell es posava les ulleres les patilles tenien d'estar separades. Un dia anava passejant pel poble quan va vore un bitllet de 50€ en terra i quan s'agatxà se li van caure les ulleres, i se va trencar una patilla i va tindre que tirar les ulleres.
Les patilles van estar separades per a sempre.
Mónica
Quan arribà a casa se les va posar, però ell el que no sabia era que les patilles de les seues ulleres estaven enamorades, i sempre que ell es posava les ulleres les patilles tenien d'estar separades. Un dia anava passejant pel poble quan va vore un bitllet de 50€ en terra i quan s'agatxà se li van caure les ulleres, i se va trencar una patilla i va tindre que tirar les ulleres.
Les patilles van estar separades per a sempre.
Mónica